L'olivera és el testimoni de la nostra història, de cultures, religions, la pau, Grecia, Roma i el Mediterrani.
Llargament reverenciada com la planta perfecta, oferint bellesa, fruits i oli essencial, es creu que l'olivera pot arrivar a viure més de 5.000 anys. Els francesos la descriuen com "L'arbre roi" (l'arbre regal). En castellà tambè existeix la dita "El aceite de oliva, todo mal quita". A la mitologia, l'arbre es considerava a Atenes com el patró de la divinitat.
Fins i tot la Biblia fa nombroses referències a L'olivera. A l'antic testament un ocell amb una branca d'olivera indica a Noè la fi de la gran inundació.
Les oliveres no ténen anelles que indiquin la seva edat, però els especialistes poden estimar la seva edat. Mitjançant el carbó, els arqueòlegs han descobert la presencia d'oliveres a la Illa de Creta abans de l'any 2500 abans de Crist.
La sistematització del cultiu de l'olivera comença a l'edat de pedra i bronze.
L'arbre més antic del món té 5,000 anys i es troba a Kolymvari, Chania.
Els Romans tallaren tots els arbres durant el setge a Jerusalem l'any 70 després de Crist.
A la Illa de Corfu existeixen més de 3 milions d'arbres oliveres, que cobreixen més d'una tercera part de l'Illa.
La regió mediterrània es produeix el 99% de la producció mundial d'oli d'oliva.
Fa més de 300 anys que l'olivera també es cultiva a Amèrica.
LES OLIVERES
Qui diria, veient-les tan modestes, que les oliveres són un arbre d'alt
prestigi? L'olivera és un dels primers arbres que la Bíblia anomena
concretament. Les oliveres són el més antic símbol de la història de la
humanitat. Arbre de la pau, s'ha esforçat per deturar damunt la terra,
des de ben començament, la doble fúria de la natura i de l'home.
L'olivera és un arbre fi, nerviós, de sòbria elegància. Té un aire de
discreció i de distinció. És afectuós sense ésser efusiu. És reservat
sense ésser esquerp. Enemic del luxe, és, en canvi, amic dels plaers
espirituals. L'olivera és l'arbre més aciençat i més civilitzat. En el
cos de l'olivera hi ha els senyals evidents del dolor. Passats els anys
de joventut, les branques de l'olivera es retorcen, la soca es torna
irregular i fosca i apareix solcada de clivelles que més endavant són
forats. Un oliver vell és una visió tràgica, sap dominar dignament el
seu patir i ens ofereix la virtut de la fulla, de la flor i del fruit.
Les fulles menudes, gracioses, de color argentat al dessota, brillen tot
l'any al sol, i més encara en el moment que el cel s'aclareix després de
la pluja. No hi ha arbre més joiós que l'olivera, que, mulat encara el
fullatge, el sol hi fa saltar l'espurneig de les lluïssors.
L'olivera florida és el miracle d'un cel estrellat en ple jorn. Les
flors, estels incomptables, són una polseguera blanca damunt l'arbre. Un
oliverar florit és com un sistema còsmic.
El fruit de l'olivera és ric del líquid daurat, espès i suau que
amoroseix les menges dels homes. I amb les menges amoroseix també les
vides. L'oli que surt de l'olivera dóna a l'home el primer element de
bondat per a contrarestar l'aspror dels instints naturals i els xocs de
la violència. Aquest arbre pacífic té el fruit amorós.
